Festes i tradicions
Sant Antoni
Les festes de Pego comencen amb el porrat de Sant Antoni Abat, el dia 17 de gener. Aquesta festa s’anuncia el dia d’abans amb el ritual del foc.
Avui en dia, encara es manté l’ancestral tradició de beneir els animals i caminar tres vegades al voltant de l’ermita. Al costat d’aquesta s’instal·la una xicoteta fira de dolços tradicionals, on podem comprar pomes i martells de caramel, així com tota classe de fruits secs.
Baixada del Rui Bullent
La Crosta
Amb la Crosta es festeja l’arribada de la Quaresma, i per tal d’acomiadar-se de la carn els pegolins preparen la Crosta, que és un dels menjars típics. Els ingredients principals són la carn, l’arròs i l’ou. És tradició que els amics i les famílies vagen a menjar-se la Crosta a la platja o a la muntanya.
Carnestoltes
La Pinyata
La Pinyata, o també anomenada soterrament de la sardina, és la festa que commemora l’arribada de la Quaresma. Tots els que participen en ella es queden bocabadats per l’energia i l’eufòria que es desprén. La festa comença amb una cercavila de taüts on tots van vestits de dol. Acompanyats amb música recorren els carrers del poble fins a arribar al Pla de la Font. Una vegada allí cremen, en una gran foguera, tots els taüts mentre la gent balla al seu voltant. Després comença el correfoc i d’aquesta manera s’inicia la bogeria i la màgia d’aquesta nit. Tot el món balla pel carrer, en les revetlles i en els bars, que en un dia tan especial lloguen conjunts de música per animar a la gent.
És una festa familiar, però on tots els visitants se senten com a casa.
Falles
Les Falles se celebra del 16 al 19 de març. Aquesta festa té antecedents pagans, on es donava la benvinguda al solstici de primavera mitjançant la simbologia del foc, que purificava la nova etapa de la presència d’esperits dolents. Al llarg dels anys aquestes fogueres de trastos vells ha esdevingut a vertaderes obres d’art.
Setmana Santa
Fervor religiós i orígens de la Setmana Santa
Les primeres referències documentals
Durant tot el segle XVI trobem a les Actes de Consell, conservades a l’arxiu històric de Pego, notícies i referències a la Setmana Santa. En primer lloc, cada any per a la dita festa de la Quaresma venia un predicador a la vila, que normalment pagava el municipi o en altres ocasions el mateix rector. Els predicadors solien ser franciscans que venien del Convent del Pi d’Oliva, ja que a Pego restaven alguns anys perquè vingueren. Altres vegades, quan mancava el pressupost, era el mateix rector de la parròquia qui predicava durant la festa.
També hi ha documentació sobre el subministrament de la cera per a la Setmana Santa, cera que es portava normalment des de Gandia. El llumener era l’encarregat de manifestar als jurats la manca i la necessitat de comprar-ne.
La confraria de la Sang i les primeres imatges
Una de les primeres confraries documentades fou la de la Sang, és a dir, la que avui coneixem com la de l’Ecce-Homo, i el seu origen podem datar-lo al voltant del 1579. Aquesta confraria venerava el Sant Sepulcre que es guardava en un altar de la capella de l’Hospital de Pobres de la Vila, on avui s’alça la capella de l’Ecce-Homo.
També és important la imatge tallada del Crist de la Providència, del segle XVI, que s’atribuix a l’artista Damià Forment. A partir d’aquest moment sorgiren altres confraries, les quals treien les seues imatges en processó pels carrers de la vila, tancada encara per muralles.
Consolidació del culte i construcció d’ermites
Festes religioses i confraries
En eixos temps, tot l’any estava replet de festes religioses dedicades a sants i verges, a més de la Setmana Santa, i la festa del Corpus, que se celebrava des del segle XVI: sants Metges, sant Miquel, sant Joan, Tots Sants, dia de l’Assumpció, sants de la Pedra, sant Roc i sant Sebastià, sant Vicent, entre altres.
Ja al segle XVIII tenim documentades un nombre considerable de confraries, de les quals algunes sortien a Setmana Santa: de la Verge Maria, de la Sang, del Sagrament (Minerva), del Roser, de sant Roc, de sant Sebastià, dels sants de la Pedra.
L’evolució de les confraries
Les confraries anirien augmentant en el temps, o algunes desapareixent. La de la Sang es va convertir en el patró de la religió popular arran de l’aparició miraculosa de la imatge de l’Ecce-Homo en les dependències de l’hospital de pobres entre el segle XVI i XVII.
Durant el segle XIX s’institucionalitzà la festa en honor a l’Ecce-Homo, i se celebrava a principis del mes de juliol. Fins i tot, coincidia amb l’agricultura tradicional de la morera i la seda, i es feien les famoses ofrenes de botja (enramada que es fa perquè filen els cucs de seda).
La Setmana Santa al segle XX
A mitjan segle XX, s’hi configura el panorama de les confraries que quasi ha perdurat fins avui. El 1950 hi havia les següents: la confraria de l’Ecce-Homo, la del Crist de la Providència, la de Jesús Natzaré, la de la Dolorosa, la de l’Oració de l’Hort, la del “Cristo Flagel·lació”, la del “Crist Jacent” (obra de Jerique Just).
A totes aquestes imatges les acompanyava la quadrilla de soldats romans anomenats “Caps de Ferro”, també les vestes i les corals que lloaven a les imatges. Començava la festa el Diumenge de Rams i acabava el Diumenge de Pasqua, dia en què se celebrava el famós “Encontre”.
La Setmana Santa actual
En l’actualitat la Setmana Santa a Pego es compon de deu passos o imatges que, per ordre acostumat en la jerarquia processional, són els següents: la Creu dels Trastos, l’Oració de l’Hort, el Crist de la Columna, l’Ecce-Homo, el Jesús de Medinaceli, la Mare de Déu dels Dolors, el Jesús de Natzaré, la Verònica, el Crist de la Providència i la Pietat.
Una altra imatge, realment admirable i particular, és la del Sant Sepulcre, que substitueix a la de l’Ecce-Homo la nit del Divendres Sant.
Tradició, devoció i simbolisme
La pujada al Calvari
Realment particular és la pujada al Calvari de Divendres Sant. Entre els xiprers i les capelles de la passió de Crist, que conjuguen els blancs de la pedra i el cromatisme de la ceràmica tradicional valenciana, pugen les imatges fins a l’ermita de Sant Joaquim.
A mig del camí, els portadors alcen les pesades imatges just el moment de l’encontre entre la Mare de Déu i el seu fill Jesús de Natzaré.
El Diumenge de Pasqua
Moros i Cristians
És la festa gran per excel·lència, i se celebra a finals de juny.
Estan declarades com a Festa d’Interés Turístic Autonòmic. Aquesta distinció va ser atorgada per la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat Valenciana al juny de 2024.
El so dels trabucs desperta el poble en festes, les comparses desfilen amb les bandes de música. El poble agafa un aire medieval amb les gel·labes i vestits majestuosos. Aquesta festa precedeix a la festa patronal dedicada a l’Ecce-Homo.
Hi ha un gran nombre de comparses tant mores com cristianes. Cada any li pertany a una de cada banda capitanejar la festa. Organitzen l’Ambaixada, que és el més especial d’aquesta, i es representa l’entrada del rei cristià al castell moro.
En les desfilades el “boato”, més bé per ostentació o pompa, és el més espectacular de la festa, ja que ixen grups de dansa que ballen al so de la música mora o cristiana i moltes sorpreses més.
A més de la cercavila de les comparses, es realitzen altres actes com els jocs infantils al Passeig Cervantes, concerts de música…
