Carrers que respiren història
Passeig per carrers que respiren historia
Pego, un poble ple de patrimoni
El nucli antic i les restes medievals
Quan el visitant arribe a Pego ha d’anar al centre de la població per tal de respirar l’aire medieval que es conserva en les restes de muralla de la primitiva vila de creació cristiana de finals del segle XIII. Allí podrà recórrer els estrets carrers de traçat ortogonal que un dia estigueren envoltats de muralles.
Observarà també una de les tres entrades a la vila medieval, l’anomenat Portal de Sala, l’única que queda en peu, i es delectarà amb els llenços de muralla embeguts dintre del parcel·lari de les cases com el del pati de la Casa de Cultura, el de la cantonada del carrer Sant Lluís amb Mestre Blasco i el que roman a la tenda de joguines Muralla.
Patrimoni religiós i arquitectònic
A l’interior del nucli antic se situen també els edificis arquitectònics més representatius del patrimoni pegolí. Podrà començar la visita per l’església de l’Assumpció, de finals del segle XVI i, pel campanar, afegit posteriorment a principis del XVIII.
Dintre de l’edifici el visitant podrà contemplar meravelloses obres d’art com el retaule gòtic d’Antoni Peris dedicat a la Verge de l’Esperança, la icona de la Doble Verònica atribuïda a Jacomart, la talla del Crist del segle XVI de Damià Forment i les pintures de l’Altar Major de Rafael Cardells, d’entre altres.
El recorregut podria continuar amb la visita a la capella de l’Ecce-Homo (1759), assentada sobre l’antic Hospital de Pobres. La capella és obra de Francisco Cabezas i diuen que és una anticipació a la seua obra major de San Francisco el Grande de Madrid. Destaca pel seu agosarament arquitectònic amb una cúpula octogonal ornamentada amb teules blaves.
Amb la visita d’aquestes dos obres emblemàtiques, el visitant es mereix un descans, que podrà aprofitar per a esmorzar en qualsevol dels bars o cafés que es troben a la població.
Casa de Cultura i museus
Un cop carregades les piles podrà seguir la visita cultural. Dintre del centre històric i al costat del Portal de Sala es troba la Casa de Cultura. Aquest centre cultural s’emmarca en la rehabilitació d’un edifici pairal del segle XVIII que fou de la rica família dels Sala.
Podrà visitar, en primer lloc, el Museu d’Art Contemporani, on s’exposen els primers premis del Certamen Nacional de Pintura Vila de Pego que se celebra des de l’any 1976. Els estils abracen des del paisatge hiperrealista de Mir Berenguer i Calo Carratalà; l’abstracte de Molinero Ayala i Maria Chana; la influència del còmic de Solbes, Juan Cuéllar i Equip Límite; fins al realisme d’Adrià Pina.
En segon lloc, visitarem el Museu Etnològic dedicat al conreu de l’arròs, des de la plantació a la comercialització.
Finalment, no ens oblidem de donar una ullada a l’exposició permanent de la Col·lecció Entomològica de Juan Torres Sala, provinent del Museu d’Història Natural de València.
Així mateix, hi ha una mostra dels orígens prehistòrics de Pego (paleolític, neolític i edat del bronze) i una col·lecció d’entre 40 i 50 peces d’instruments rústics i naturals de música tradicional de Pego i la Marina Alta.
Ermites i elements històrics
Recorregut el nucli antic i històric i sense sortir de la població, coneixerà altres propostes culturals com són les ermites de Sant Miquel i Sant Josep.
La primera es troba en el que fou el segon raval de la vila, fou construïda al segle XVI i a l’interior podem destacar una talla de la Puríssima del segle XVIII, un llenç del sant del segle XVII i un llenç de Sant Josep, de principis del segle XX, del pintor pegolí Just Almela Company, deixeble de Joaquín Sorolla.
A pocs minuts caminant ens dirigim cap al Pla de la Font, on es troba l’altra ermita, dedicada a Sant Josep. Es va acabar de construir l’any 1677, tot i que fou restaurada a principis del segle XX.
Abans d’arribar trobarem la Font dels Quatre Xorros, que antigament subministrava aigua mitjançant un entramat de séquies a la zona de l’horta medieval. La font fou construïda amb pedra i amb canons de bronze a mitjan segle XVIII.
Mercat i ermites del terme
Si decideix veure tot això el dijous, no deixe de visitar el mercat que se celebra en aquesta vila des de l’any 1280 per concessió reial.
Abans de dinar cal visitar dos ermites més que es troben al terme municipal, a poc més d’1 km, que són el vestigi de les alqueries i les mesquites musulmanes abans i després de la conquesta cristiana. Es tracta de l’ermita de Sant Antoni o Beniçuleima i de l’ermita de Sant Sebastià o Benumeia, dos construccions cristianes —anomenades de conquesta— alçades sobre antigues mesquites islàmiques.
Gastronomia i arrels
El castell d’Ambra i el paisatge natural
Menció a banda mereix la visita al castell d’Ambra, que bé pot fer-se a primera hora del matí o ja descansat l’estómac després del dinar.
L’accés al castell es realitza per una senda fins a arribar als esglaons que ens conduiran a les restes de la fortalesa islàmica. Les restes del castell d’Ambra ens traslladen al passat baixmedieval de les terres valencianes i als últims anys de la dominació islàmica en aquesta vall. El castell va ser del cabdill al-Azraq durant la segona revolta mudèjar (1274-1276).
Després de respirar l’aire pur des de l’alt del castell i veure la immensitat de la marjal i la Mediterrània, baixarem de nou al pla per visitar un dels patrimonis naturals més importants del país: el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva.
Prenent direcció cap a la platja de les Deveses, a 5 km veurem com el paisatge agrícola canvia en un moment concret, del conreu de la taronja a la planura natural marjalenca.